El noi que volia canviar

Pobles enfrontats per problemes menors

Pares, germans i fills que com desconeguts són.

Pensaments que els guanyen i els deixen el cor brut

I, mentrestant el Món s'ofega en els seus plors.

Veus esgarrifants que criden abatudes

-Abans el meu company, ara el meu malson!

L'Imaginador la seva cançó compon

Les lluites per La Pau mai seran segures.

El noi d'ulleres parlava d'imaginar

Un món sense problemes, un món per a tothom.

Imagina tota la gent, "Imagine all the people"

Aquí hem d'anar de pressa, hi ha molt per canviar.

És la història d'una persona singular:

Va persuadir a una cosa anomenada Món.

Cançons que escoltades emocionen a tothom.

Tot això és únic i no tornarà a passar. 

La veïna de Mart plora si ell ja és mort

Qui ens farà dir adéu a aquesta vida trista?

Qui arribarà i esborrarà la por de la llista?

-Una cançó serà la que canviarà el món.

Lucía Palomar Albarrán       

L’error

Oblidar ja és lamentable de per si.

Esborrar els records viscuts amb la familia,

Deixar viatjar fets inoblidables al passat enterrat.

Arraconar moments màgics amb cosins, amics, veïns...

No hi ha error més greu,

No hi ha error més trist.

Hi ha una cosa que em pertorba amb insistència

I si arriba el dia que començo a oblidar i esborrar records 

Dies i instants que abans em semblaven importants,

Un fet que no em deixa dormir,

Com la por, viu dins de mi.

Sense tenir-ne jo consciència?

Abandonar a un calaix 

Això seria morir per mi.

No hi ha error més greu,

No hi ha error més trist.

I si fins i tot arribés el dia, que m’oblidés del gran tresor,

No volgués saber res del món, no volgués saber res

Això, sincerament si que seria el pitjor

Viure envoltada de penombra, soledat i foscor,

I sense ningú que et faci sentir com tal,

Del món de l’amor?

Sense ningú a qui dir “estimat”

Ho haveu pensat, ho haveu vist?

No hi ha error més greu,

No hi ha error més trist.

Lucía Palomar Albarran